Càries: un problema de salut en els nostres infants

La càries pot tenir greus repercussions en la salut general de l’infant, és la malaltia més freqüent en la infancia i es considera una malaltia crónica.

És una malaltia multifactorial i està molt relacionada amb el nivell de cultura preventiva dels pares, els estils de vida, la colonització bacteriana precoç,  els hàbits d’alimentació i higiene oral insuficient, l’alimentació nocturna de l’infant, l’alt consum de sucres.

Colonització bacteriana precoç:

La càries és una malaltia transmissible, això vol dir que els bacteris que produeixen la càries passen a l’infant por el contacte amb la saliva de les persones properes.
Per a evitar aquest contacte hauríem d’evitar certs hàbits, com ara compartir culleres, netejar el xumet amb la saliva, fer petons a la boca del bebè i refredar el menjar bufant-hi a sobre.

Hàbits d’alimentació:

Evitar abans dels dos anys, sucres refinats, cereals ensucrats, galetes, llets amb cacau, pastisseria, sucs, pa de motlle, patates fregides de borsa u altres aperitius, gelats, iogurts líquids, iogurts ensucrats. I després d’aquesta edat el seu consum hauria de ser molt ocasional.

Higiene oral:

Una higiene oral adequada és un dels factors clau per prevenir la càries. Es recomanen pastes amb fluor a la concentració i mida adequada para cada edat des de l’erupció de la primera dent.

Les dents acabades de sortir són més susceptibles a patir càries a causa de la seva immaduresa per la qual cosa, una vegada ha erupcionat la primera dent, tant si el nen pren lactància materna com a lactància artificial, s’hauria de fer neteja dental immediatament després de la toma.

El raspallat de les dents s’ha de fer dues vegades al dia i sobretot a la nit, fent servir un raspall de dents suau de mida apropiada a l’edat

• Infants menors de 2 anys es recomana usar solament una quantitat de raspat (0,1 mg), amb una concentració de fluor de 1.000 parts per milió (ppm).
• Entre 2 i 6 anys es recomana posar la quantitat d’un pèsol (0,25 mg), amb una concentració entre 1.000 i 1.450 ppm d’ió fluor.
• A partir dels 6 anys, la quantitat de pasta dental de 1.450 ppm a 2.500 ppm d’ió fluor serà d’1-2 cm sobre el raspall.

Per maximitzar l’efecte benèfic del fluorur en la pasta de dents, l’esbandida després del raspallat ha de ser mínima.

Cal dedicar-hi un temps adequat perquè sigui eficaç: aconsellem un mínim d’1-2 minuts, i idealment 2-3 minuts.

La cura de la boca de l’infant és responsabilitat dels pares o cuidadors, al menys fins que adquireixi prou habilitat motora per fer-ho de manera autònoma, entre els 7 i els 10 anys.